El conill
saltà del meu diari. Tot anava de mal borràs i el meu àlter ego m'esquivava.
Buscà aixopluc de les meves llàgrimes fugint literalment del quadern. Oferint-me un anell i una rosa digué: «Casat amb mi. Et conec millor que ningú». No vaig
acceptar. Era un conill força lletjot.
Javi F. (narracion.com)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada